Cal reconèixer els joves com un sector de la ciutadania amb entitat pròpia i diferenciada, amb unes circunstàncies i unes necessitats socioculturals específiques i que han de ser objecte, per tant, de polítiques específiques.
Aquest fet aconsella que les polítiques de Joventut siguin concebudes des dels criteris de transversalitat i integralitat, no solament atenent determinades necessitats de la població jove i oferint determinats serveis, sinó treballant des d'una perspectiva global que interrelacioni els diversos àmbits de la vida dels joves: la formació, el treball, l'habitatge, la salut, la participació democràtica, l'equilibri territorial i la cohesió social.
El 2002 ha estat un any clau per mobilitzar a tothom, per debatre el contingut del PJA, per decidir què volem fer, per aconseguir la implicació de les diverses àrees de l'Ajuntament i el compromís de participació de les entitats juvenils.
Els joves han de ser els PROTAGONISTES del Pla Jove: hem de buscar la seva complicitat, la seva implicació i la gestió compartida -quan sigui possible-.
Volem que el PJA ajudi a transformar les limitacions juvenils i a convertir-les en potencialitats: els joves han de ser un motor de present.
Hem d'aconseguir aplegar els esforços de tothom per a què el Pla Jove d'Alella possibiliti una visió de futur més enllà de l'any 2003. Volem que el PJA no sigui un fet puntual, sinó que serveixi per revisar les polítiques municipals, la nostra acció cap als joves i el seu paper en el nostre poble.
En definitiva, que identifiqui -de manera prospectiva- aquells elements fonamentals que haurem de planificar i executar per garantir que els joves alellencs i alellenques estiguin preparats per als reptes de futur.
Tenim molta feina per endavant, però som optimistes. Estem disposats a posar grans dosis de voluntat, d'il·lusió, de motivació, de compromís, d'imaginació, de treball, d'empatia, de bon rotllo, de consens, de companyerisme i del que faci falta.
Deixeu-nos acabar amb una famosa dita, que podria esdevenir el nostre lema inspirador: "Siguem realistes, fem l'impossible".
